dijous, 10 de setembre del 2009

New Hampshire i Vermont: La màgia del bosc

Els arbres, els rius, els llacs, el cel... Les passejades pels boscos de Nova Anglaterra no volen paraules ni músiques. Només la remor del vent i l'aigua.
Publicat per a

7 comentaris:

  1. Montse11 de setembre del 2009, a les 8:11

    Esperava veure sortir en Cleant Eswood pel pont de Madison.... Quins paisatges més immensos! Molts petonets

    ResponElimina
  2. miubon12 de setembre del 2009, a les 14:15

    ara estem la Miu i la Max que volen ser seguidores....

    ResponElimina
  3. Anònim13 de setembre del 2009, a les 0:50

    ELOICARMESISCU
    Avui he somiat amb vosaltres (carme) havíeu torant a casa a buscar algunes coses i m'explicàveu que no tornaríeu mai més, que us quedàveu als EEUU, que estàveu masa bé.
    L'endemà d'aquest somni he vist les vostres fotos i em fa dubtar sobre la realitat. Tot i aixó no us oblideu, us esperem.
    comentari:(rollazo(eloi))

    (eloi)Hola, que amb en marc i en martin ja em compost una canço nostre, ja la grbare am video i te l'envio (d'aqui un temps ee)
    Dew!

    ResponElimina
  4. Anònim14 de setembre del 2009, a les 0:28

    "La remor del vent i l'aigua" i vosaltres.
    Os seguimos.
    Eugenio

    ResponElimina
  5. iamwretched14 de setembre del 2009, a les 0:58

    What a great adventure! Brilliant blog and brilliant photos!

    And a very civilised house (paradise found!).

    Richard

    ResponElimina
  6. montse pou29 de setembre del 2009, a les 10:44

    Quin plaer, trepitjar territori John Irving!!!
    Petons, Montse

    ResponElimina
  7. Unknown14 d’octubre del 2009, a les 11:42

    Avui m' estic dedicant a mirar el vostre blog. Realment aquests boscos son espectaculars. No hi ha ningú?. Què maco que es tot (es nota oi que soc de Barcelona). Una cosa que m'ha sorprès (en broma) son lo grans que son les sabates de l'Andreu i l'Adrià, em pensava que era una bossa. Petonets Roser

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)