Són només quatre fotos i totes del Boston històric, amb les tombes dels que es consideren els "primers americans" que van decidir deixar de ser una colònia i independitzar-se del vell continent. Una ciutat agradable, fresca, alegre i culta.
Petonets a tots!
Hola,
ResponEliminaSuposo que deus rebre els meus comentaris, de fet no he fet mai això i no sé si ho estic fent bé. Tot això és molt xulo, espero que estigueu tots molt bé. Petons !!!!
Intento de nuevo que aparezcan mis palabras. Hice un comentario, pero quizás fue censurado por la mano oculta de google o lo que sea. Quizás cuando vuelva Martín de Prades...
ResponEliminaBueno, seguir vuestro bloog aparte de darnos envidia, es una manera de teneros cerca.
Lo de montar en burro-estatua es una reminiscencia supongo
Muchos besos
Eugenio
Marta, Avui faré una prova ja que cap dels meus comentaris han sortit. Molts petonets a tots de lavostra germana més gran.
ResponEliminabla
ResponEliminaHola col·lega!! Et trobem a faltar, a l'insti i al bloc. A veure si te'n recordes dels pobres mortals que vas deixar a Arenys de Munt. Petons a tots els homes de la cas, guapa!
ResponEliminaLa Montse m' està ensenyant com comentar i que quedi constància. Petonets
ResponEliminaHola família!!
ResponEliminaquè tal, com va per les amèriques? la veritat és que mirant les fotos feu cara de passar-ho molt bé. Molts petons des de Montbau!! Per cert, encara segueixen fent obres al centre de Boston?
fins aviat!
Ostitú! Quina envejaaaaaaa! No deixis d'escriure, que així us podem anar seguint la pista. Us poso als favorits ara mateix. Els nens surten guapíssims a les fotos. Nom me'ls atipeu de fast-food, please.
ResponEliminaQuan torneu l'any vinent heu de venir un altre cop per Galícia a conèixer el Paulo i així ens ho expliqueu tot-tot-tot.
Molts petons!
Hi Marta,
ResponEliminaGreetings from the Independent Republic of Arenys de Munt after the Independence Referendum. Nice pictures. hugs and best wishes
Hola Marta i família!Quines fotos més maques!Feu cara de felicitat, disfruteu del moment, que els dies passen volant.Pensem sovint en vosaltres i trobem a faltar a l'Andreu i l'Adrià per casa.Una abraçada!Marc i M.ângels.
ResponEliminaHola Marta,
ResponEliminaEstic molt content de que rebis els meus comentaris. De fet, això és màgic per a mi... donada la circumstància que és la primera vegada que entro en un blog. Pel que fa el teu rítme de vida.... és envejable (correr, tocar la guitarra...). La veritat és que aquí anem una mica més apretadets... Aprofita-ho!!!!. Pel que fa a les picades de paparra, certament poden transmetre aquesta malaltia (tant les paparres d'EEUU com les espanyoles, i fins i tot les Catalanes !!!). Digali al Marc que no pateixi!!!. Molts petonets per a tots. Us estimem molt!!!!!
Hola a tots.
ResponEliminaEns feu una enveja sana .
Molts records Familia Marín.