Hola a tots! Estic intentant fer un blog. De moment, tot són proves. No cal que us el prengueu seriosament. Si voleu, podeu participar enviant comentaris i altres. Petons!
Ara, una mostra de natura ordenada i dominada pel treball dels esclaus que, com “Kunta Kinte”, fugien pels manglars (10/12) de Hampton Plantation.
A Hampton, sembla que encara ressonen aquelles paraules “..y pongo a Dios por testigo, de que no volveré a pasar hambre...”. Famosa frase que, afortunadament, nosaltres no hem hagut de dir mai gràcies, entre d’altres ,al REI dels aliments, al que hi doneu un merescut homenatge a Magnolia Plantation (foto 1-2/ 38) amb un Marc caganer (2/38). Per cert, no se’ns ha escapat la referència al dia d’acció de gràcies (7/38), la tortuga (8/38), la “polla” d’aigua (13/38), les estepes (ho són?) (26/38), Adria’s peaked cap (27/38), Marc’s without paunch (28/38) and Ironside (29/38) i Tara (38/38) millor 1-2/12 de Hampton plantation.
Hem trobat a faltar una foto “remake” emulant Glark Gable i Vivian Leigh: http://ar.kalipedia.com/kalipediamedia/artes/media/200708/22/musica/20070822klpartmsc_210.Ies.SCO.jpg També podia haver estat una emulació de Leslei Howard i Olivia de Havilland.
Després d’aquest publireportatge de Carolina del Sud, només ens queda que proclamar al vent (wind, do you know?):
Quins viatges i quines fotos més maques. Veient aquests paissatges sembla que hagi de sortir la Escarlata O'Hara per algún racó, o soldats de la Confederació. Teniu molta sort quan aneu a visitar els llocs, sembla que estigueu sols, menys a NY. Molts petonets guapos i seguiu enviant fotos i comentaris.
Que maques les fotos! Quin viatge tan interessant! M'encanta el vostre blog!
ResponEliminaHola,
ResponEliminaCada cop els paisatges són més evocadors.
Ara, una mostra de natura ordenada i dominada pel treball dels esclaus que, com “Kunta Kinte”, fugien pels manglars (10/12) de Hampton Plantation.
A Hampton, sembla que encara ressonen aquelles paraules “..y pongo a Dios por testigo, de que no volveré a pasar hambre...”.
Famosa frase que, afortunadament, nosaltres no hem hagut de dir mai gràcies, entre d’altres ,al REI dels aliments, al que hi doneu un merescut homenatge a Magnolia Plantation (foto 1-2/ 38) amb un Marc caganer (2/38). Per cert, no se’ns ha escapat la referència al dia d’acció de gràcies (7/38), la tortuga (8/38), la “polla” d’aigua (13/38), les estepes (ho són?) (26/38), Adria’s peaked cap (27/38), Marc’s without paunch (28/38) and Ironside (29/38) i Tara (38/38) millor 1-2/12 de Hampton plantation.
Hem trobat a faltar una foto “remake” emulant Glark Gable i Vivian Leigh:
http://ar.kalipedia.com/kalipediamedia/artes/media/200708/22/musica/20070822klpartmsc_210.Ies.SCO.jpg
També podia haver estat una emulació de Leslei Howard i Olivia de Havilland.
Després d’aquest publireportatge de Carolina del Sud, només ens queda que proclamar al vent (wind, do you know?):
OOOOOOOOhhhhhhhh Carolina, OOOOOOOOhhhhhhhh Carolina,
http://www.youtube.com/watch?v=0I195tkgMQY
Yeahhhhhhhhh
Familia Alpiste-Gruas
Quins viatges i quines fotos més maques. Veient aquests paissatges sembla que hagi de sortir la Escarlata O'Hara per algún racó, o soldats de la Confederació. Teniu molta sort quan aneu a visitar els llocs, sembla que estigueu sols, menys a NY.
ResponEliminaMolts petonets guapos i seguiu enviant fotos i comentaris.