Amics i amigues, això ja s'acaba.
Els caimans i les serps de la plantació d'Orton, a poques milles de la nostra ciutat; el vaixell de guerra ancorat al Cape Fear River; els animalons de l'aquari de Fort Fisher (amb una referència secreta al carrer Mestre Falla d'Argentona); el jardí de casa, les aigües blaves de la platja de Wrightsville i, finalment, el gall dindi d'acció de gràcies són les nostres darreres imatges de Wilmington, South Carolina.
Ens veiem a Washington...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Queridos: Ahora al leer que estas son vuestras últimas imágenes en Wilmington, tengo una doble sensación: la alegría de pronto volver a veros y una especie de sensación de pérdida por este blog que nos comunicaba de otra manera.
ResponEliminaLa verdad es que en cierto modo también hemos estado allí. Gracias por compartir vuestro viaje
PD. El pavo supongo que es el aligator que cazásteis.
Eugenio
Hola Marta.
ResponEliminaJa veig que això són unes vacances d'estiu amb pròrroga.
Acabeu de disfrutar de l'estada.
Fins aviat
Hola Marta.
ResponEliminaSóc l'Agnès.
per fi veig que es publiquen els missatges. Una mica més ja tornes i no puc escriure al teu bloc.
Ja veig veure les fotos del "oolahop" ( es nota a la cintura?)
Un petó
Benvolguts,
ResponEliminaJa es nota que voleu aprofitar els darrers moments del viatge per la quantitat de fotografies que sou capaços de publicar d’una atacada.
No penseu que això ens descoratjarà de seguir fent contra cròniques d’un viatge que ha estat també una mica nostre.
Donat que ja està propera la vostra tornada i per tal que no tingueu un excessiu “xoc” cultural hem consensuat uns petits canvis amb l’equip de govern municipal que esperem us siguin d’utilitat:
Can Barrau passa a anomenar-se Wilmington
La vostra casa = Orton plantation
La platja de Cabrera= Wrightville
Carrer Nadal cantonada Mestre Falla= Fear corner
El punt de servei del carrer Bellavista= Battles rubbish point
Ahh, i al nostre jardí hem posat un rètol que diu:
“This area reserved for sleeping turtle and a thanksgiving baking duck, please respect their privacy”
Fins aviat
Familia Alpiste-Gruas
Per els que ens quedem a Wilmington, ha sigut un plaer poder compartir una mica de temps amb vosaltres, i es molt trist veure que marxeu. Potser aquest blog continuara a Catalunya?
ResponEliminaRoser