divendres, 11 de desembre de 2009

Concerts i comiats

Divendres a la tarda, maletes gairebé tancades. Demà a primera hora comença la tornada. Mentre escric això, uns quinze nois juguen a bàsquet a les pistes de la universitat. D'aquí a una estona seuran al voltant d'aquesta taula a menjar unes pizzes. Avui ha estat el darrer dia d'escola i volen acomiadar-se de l'Andreu i l'Adrià.
Tardes i nits de sopars, concerts de Nadal, comiats... El darrer passeig pel Cape Fear, l'última excursió -a New Bern- de cap de setmana, l'adéu al bosquet on de matí en matí hem vist la transició de l'estiu a la tardor i de la tardor gairebé a l'hivern.
Per haver-nos acollit i haver fet la nostra estada a Wilmington més agradable, gràcies Roser, Isis i Cristopher, Kara, Kevin, Casey i Riley, Juan, Jess, Regina, Terry i Joanne, Maike, Kelly Jo i el seu hula hoop, i també gràcies Fernando, Francisco, Josue, Lalo i Taylor, Xavier, Mike, Shaydeik, Miss Long i Miss Wilson, i Mr Rogers, Miss Davis... i també gràcies esquirols, tortugues, gavines, caimans... Us trobarem a faltar!


5 comentaris:

  1. En fin, que cosas¡ yo también me he emocionado con los conciertos, y con tus palabras Marta.
    Este sábado os esperamos ansiosos
    Eugenio

    ResponElimina
  2. Nus a la gola escoltant-vos i al final una furtiva llagrima.
    QUe bons que sou!
    Molt bona feina.
    QUe us vagi molt bé aquests darrers dies.
    Fins dissabte. Us estima de tot cor.
    Anna

    ResponElimina
  3. Com veieu he mirat el blog tardíssim. Realment m' he emocionat. Què bé que ho heu fet tots, trobant amics, compartint sensibilitats. Us felicito, sous preciosos. Fins dissabte. En tinc moltes ganes. Petoníssims.

    ResponElimina
  4. Família Alpiste-Gruas16 de desembre de 2009 a les 1:58

    Amb aquest darrer missatge ens hem emocionat de la ma del joves intèrprets,...

    Ens ha agradat compartir el viatge amb vosaltres.

    És clar que no ens emportem records viscuts, amics, sentiments, olors ni sabors,..., com vosaltres.

    Tot camí, però, acaba on comença un altre i , ves per on, vàrem acomiadar fa uns mesos a un “profe grassonet” i retrobarem a un “teacher” “bar of chocolate” després d’hores de “footing” pels boscos.

    Vàrem acomiadar a una “profe... beautiful” i retrobarem a una escriptora vocacional

    Vàrem acomiadar a dos nens de “poble” i retrobarem a dos nois viatjats, cosmopolites i amb l’anglès fluid.

    Ahh, la vostra “turtle” s’ha cansat d’esperar-vos i s’ha hivernat.

    Petons i abraçades a dojo,

    Família Alpiste-Gruas

    ResponElimina
  5. Fins avui no he vist els videos. L'altra dia només vaig veure les fotos i no em vaig fixar que després hi havia els dos videos. A mi també se m'ha escapat més d'una llàgrima i això que he procurat contenir-me. Us felicito de tot cor! Abans del viatge ereu dos nois maquíssims, espavilats i treballadors; ara a més a més haureu agafat seguretat i experiència.
    Des d'aquí m'heu donat l'oportunitat de seguir la vostra experiència, us en dono les gràcies.
    Una abraçada ben forta a tots quatre

    ResponElimina