Concerts i comiats

Divendres a la tarda, maletes gairebé tancades. Demà a primera hora comença la tornada. Mentre escric això, uns quinze nois juguen a bàsquet a les pistes de la universitat. D'aquí a una estona seuran al voltant d'aquesta taula a menjar unes pizzes. Avui ha estat el darrer dia d'escola i volen acomiadar-se de l'Andreu i l'Adrià.
Tardes i nits de sopars, concerts de Nadal, comiats... El darrer passeig pel Cape Fear, l'última excursió -a New Bern- de cap de setmana, l'adéu al bosquet on de matí en matí hem vist la transició de l'estiu a la tardor i de la tardor gairebé a l'hivern.
Per haver-nos acollit i haver fet la nostra estada a Wilmington més agradable, gràcies Roser, Isis i Cristopher, Kara, Kevin, Casey i Riley, Juan, Jess, Regina, Terry i Joanne, Maike, Kelly Jo i el seu hula hoop, i també gràcies Fernando, Francisco, Josue, Lalo i Taylor, Xavier, Mike, Shaydeik, Miss Long i Miss Wilson, i Mr Rogers, Miss Davis... i també gràcies esquirols, tortugues, gavines, caimans... Us trobarem a faltar!

Últim mes a Wilmington

Amics i amigues, això ja s'acaba.
Els caimans i les serps de la plantació d'Orton, a poques milles de la nostra ciutat; el vaixell de guerra ancorat al Cape Fear River; els animalons de l'aquari de Fort Fisher (amb una referència secreta al carrer Mestre Falla d'Argentona); el jardí de casa, les aigües blaves de la platja de Wrightsville i, finalment, el gall dindi d'acció de gràcies són les nostres darreres imatges de Wilmington, South Carolina.
Ens veiem a Washington...

Chicago, Windy City

Edificis Art Déco de pel.lícula dels anys 30, el Loop, una font que és un gratacel humà de cares canviants i somrients, Al Capone, una "mongeta" de plata que reflexa l'skyline, pizzes desmesurades, jazz, les platges del llac Michigan i un cel blau ple de núvols arrossegats pel vent gelat.
Ja sé que són moltes fotos, no sabíem quines triar. Chicago, enorme, moderna però amable i divertida, és la nostra ciutat favorita.

Star-Spangled Banner

Primer, paciencia... fan un minut de silenci. Després fixeu-vos en l'Adrià, amb jersei gris, tocant l'himne amb la banda de New Hanover High School, abans del partit de futbol americà.

De Star-spangled banner

Leaf Festival - Blue Ridge Parkway

A l'oest de North Carolina, on les Appalachian Mountains fan de frontera amb Tennessee, la tardor pinta les fulles de mil colors. És llavors quan a l'Eden Lake, un parc preciós sota les Black Mountains, es celebra el LEAF Festival: Tendes de campanya de diversos colors escampades a l'herba verda al costat del llac i un munt de gent de totes les edats gaudint de la música de diferents cultures, Tai-Xi, hula hoop... des del matí fins a la nit. Va ser meravellós, però feia tan de fred! Després de dos dies de núvols i vent, el sol va arribar diumenge. Les muntanyes brillaven amb els cims nevats.
L'endemà, descobrim la Blue Ridge Parkway, que recorre la muntanya entre boscos, prats i revolts. De tant en tant aparquem el cotxe i ens endinsem per camins i gaudim dels rierols i els salts d'aigua, tant com de les flors i animalons.
Una de les millors experiències de la nostra estada aquí!

Charleston (South Carolina)

A la costa de South Carolina, just al punt on els rius Ashley i Copper s'ajunten amb el mar, es troba Charleston. Envoltada de plantacions i en un punt comercial estratègic, va ser una de les ciutats més importants del país abans de la Guerra Civil, on es va destacar com a punt de partida dels Confederats.
Avui dia, el seu aire senyorial, les cases de fusta de colors, el blau de l'aigua i del cel, el verd dels arbres, la gràcia de les botigues i l'animació dels locals del downtown fan que molts americans la considerin la ciutat més bonica dels Estats Units.
Els aficionats al bàsquet potser reconeixereu en LeBron James i en Shaquille O'Neal, dels Cleveland Cavaliers...

Antigues plantacions a South Carolina

Magnolia, Brookgreen, Hampton... Les antigues plantacions d'arròs de Carolina del Sud on els esclaus africans es deixaven la pell en benefici d'uns quants senyors ara són immensos jardins florals i passejos farcits d'escultures.
Aquí i allà, però, el testimoni d'alguna cabana reconstruïda, l'imatge decadent de la casa principal i, sobretot, els esfereïdors manglars on la natura es desborda: troncs on s'intueixen els caimans, ocells d'aigua i arbres i més arbres.