Hola a tothom!
Aquí em teniu, descobrint un món nou...
No, ara no em referia al continent americà, que també, sinó al món dels blogs i de la xarxa...
A veure si entre tots m'ajudeu una mica i us animeu a participar! Petonets...
Ens veieu, envoltats de turistes a Times Square? No es pot caminar sense trepitjar algú...
dijous, 20 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Eis!!!
ResponEliminaGenial, espero llegir moooooltíííísssimes coses del teu viatge/estada per terres americanes. Em fa molta il·lusió que m'hagis fet cas!!!
Prometo llegir-lo sempre, ja saps que sóc molt tafanera.
Petonarros catalans des de Tordera.
Res, ja el canvio, que no està bé que jo sigui la primera
Marta encara que no controlo molt bé el funcionament dels blogs, serà motiu d'aprendre'n moguda per la teva aventura americana. Quina enveja més sana que em dones!!!! aqui estem passant moltíssima calor! petons a tots!
ResponEliminaOle, Gemma! Que bé! Així aprenem plegades! I no crec que ens guanyeu, pel que fa a la calor...
ResponEliminaPetonets
Ui ui ui... doncs de calor em sembla que guanyem els de Sevilla! 49ºC a la ombra a les.. 19h de la tarda! mmmmmmm...
ResponEliminaTieta, doncs ja em passes la mà per la cara amb tot això de blogs, facebooks i noves tecnologies... però en fi... suposo que tots anirem aprenent juntets!
Quina enveja que ens feu! Per les fotos sembla que ja esteu més que adaptats! Així que heu deixat el bàsquet pel baseball? Per cert! la casa ens ha semblat perfecte, i el jardí també, ara bé.. les golfes... :-)
Un petunàs enorme per tots quatre!
Joan i Maria des de Sevilla passant caloreta caloreta!)
Mil petons, Maria i Joan! A veure si ens trobem sovint per aquí!
ResponEliminaAcabo de fer un vol per Wilmington he vist des de l'Aeroport a la costa, que sembla Ampuriabrava, es un lloc molt maco per viure, i deu ni do quin riu el Cape Fear, res a veure amb la riera d'Argentona, hehehehe, te fins i tot port, i un Memorial bridge molt curios. Ja ens diràs l'adreça per buscar-vos amb el Google Earth. Que ho disfruteu força, ;-)
ResponEliminaHola Marta!!!
ResponEliminaDoncs jo tampoc tinc gaire idea de blogs!! Sembla que estem tot@s bastant igual!!!!
La casa molt xula, no?? encara que estic d'acord amb la Maria i el Joan... les golfes?? jajaja...
Que bé que poguem seguir la vostra aventura!!!
Molts petonets i ja tinc ganes de llegir el següent capítol!! :-)
Petonets!!!
Uai!, Que guais les fotos de New York! Molt bona idea aixó de fer un blog... i la casa Obama: Amazing! Esteu molt wapus, xicots!
ResponEliminaI veurem també mes fotos del viatge, no? i comentaris? Quan m' hagin fet la posta punt de l' ordinador envio fotos.
QUan he obert el blog en Charlie ha estat tot el rato devant la pantalla. Je! Je! Welcome to Wilmington
Anna! Roser! Mil petons!
ResponEliminaHola Marta. Continúo intentant-ho. Ara no em surt res d'interessant, perquè tinc a la Roser al meu costat i ja saps que és molt crítica amb les meves coses. Bé, és una broma. El que vull és provar d'enviar-te alguna cosa des d'aquí. Petonets. Roser
ResponEliminaHello família:
ResponEliminaAvui he entrat per primer cop al blogg de la Marta: genial!!! Una blooguer-crak. Veig que heu fet una primera inmerssió americana i ara ja esteu instal·lats a una house made in USA. NY no és una ciutat realment, són mil ciutats que quan la coneixem des de la nostra experiència del petit país on vivim ens desborda. Us desitjo una bona, rica i interessant estada per Ca'l tiet Sam.
Seguirem les vostres aventures pel blogg i estarem en contacte virtual i espiritual amb vosaltres.
Petons i abraçades per als 4uatre.
Iñaki
Guap@s, Quina sort amb les noves tecnologies que no controlo!! us veig maquísssssims. Finalment he sabut entrar al Blog i m'agrada molt saber notícies de tot@s plegats. Petons.
ResponEliminaQué contenta que estic de veure els vostres comentaris!! És com si estiguéssim més aprop! Petons, Iñaki, i Rosina, i Roser (que sí que ha sortit el teu missatge!...)
ResponEliminaAixò , això a fer dentetes als pobres que no podem mouren's.
ResponEliminaEl que m'agrada és que esteu aprofitant el temps de debó. Val la pena!!
Petonets
Eva i els Viader
hola
ResponElimina