Concerts i comiats

Divendres a la tarda, maletes gairebé tancades. Demà a primera hora comença la tornada. Mentre escric això, uns quinze nois juguen a bàsquet a les pistes de la universitat. D'aquí a una estona seuran al voltant d'aquesta taula a menjar unes pizzes. Avui ha estat el darrer dia d'escola i volen acomiadar-se de l'Andreu i l'Adrià.
Tardes i nits de sopars, concerts de Nadal, comiats... El darrer passeig pel Cape Fear, l'última excursió -a New Bern- de cap de setmana, l'adéu al bosquet on de matí en matí hem vist la transició de l'estiu a la tardor i de la tardor gairebé a l'hivern.
Per haver-nos acollit i haver fet la nostra estada a Wilmington més agradable, gràcies Roser, Isis i Cristopher, Kara, Kevin, Casey i Riley, Juan, Jess, Regina, Terry i Joanne, Maike, Kelly Jo i el seu hula hoop, i també gràcies Fernando, Francisco, Josue, Lalo i Taylor, Xavier, Mike, Shaydeik, Miss Long i Miss Wilson, i Mr Rogers, Miss Davis... i també gràcies esquirols, tortugues, gavines, caimans... Us trobarem a faltar!

Últim mes a Wilmington

Amics i amigues, això ja s'acaba.
Els caimans i les serps de la plantació d'Orton, a poques milles de la nostra ciutat; el vaixell de guerra ancorat al Cape Fear River; els animalons de l'aquari de Fort Fisher (amb una referència secreta al carrer Mestre Falla d'Argentona); el jardí de casa, les aigües blaves de la platja de Wrightsville i, finalment, el gall dindi d'acció de gràcies són les nostres darreres imatges de Wilmington, South Carolina.
Ens veiem a Washington...

Chicago, Windy City

Edificis Art Déco de pel.lícula dels anys 30, el Loop, una font que és un gratacel humà de cares canviants i somrients, Al Capone, una "mongeta" de plata que reflexa l'skyline, pizzes desmesurades, jazz, les platges del llac Michigan i un cel blau ple de núvols arrossegats pel vent gelat.
Ja sé que són moltes fotos, no sabíem quines triar. Chicago, enorme, moderna però amable i divertida, és la nostra ciutat favorita.

Star-Spangled Banner

Primer, paciencia... fan un minut de silenci. Després fixeu-vos en l'Adrià, amb jersei gris, tocant l'himne amb la banda de New Hanover High School, abans del partit de futbol americà.

De Star-spangled banner

Leaf Festival - Blue Ridge Parkway

A l'oest de North Carolina, on les Appalachian Mountains fan de frontera amb Tennessee, la tardor pinta les fulles de mil colors. És llavors quan a l'Eden Lake, un parc preciós sota les Black Mountains, es celebra el LEAF Festival: Tendes de campanya de diversos colors escampades a l'herba verda al costat del llac i un munt de gent de totes les edats gaudint de la música de diferents cultures, Tai-Xi, hula hoop... des del matí fins a la nit. Va ser meravellós, però feia tan de fred! Després de dos dies de núvols i vent, el sol va arribar diumenge. Les muntanyes brillaven amb els cims nevats.
L'endemà, descobrim la Blue Ridge Parkway, que recorre la muntanya entre boscos, prats i revolts. De tant en tant aparquem el cotxe i ens endinsem per camins i gaudim dels rierols i els salts d'aigua, tant com de les flors i animalons.
Una de les millors experiències de la nostra estada aquí!

Charleston (South Carolina)

A la costa de South Carolina, just al punt on els rius Ashley i Copper s'ajunten amb el mar, es troba Charleston. Envoltada de plantacions i en un punt comercial estratègic, va ser una de les ciutats més importants del país abans de la Guerra Civil, on es va destacar com a punt de partida dels Confederats.
Avui dia, el seu aire senyorial, les cases de fusta de colors, el blau de l'aigua i del cel, el verd dels arbres, la gràcia de les botigues i l'animació dels locals del downtown fan que molts americans la considerin la ciutat més bonica dels Estats Units.
Els aficionats al bàsquet potser reconeixereu en LeBron James i en Shaquille O'Neal, dels Cleveland Cavaliers...

Antigues plantacions a South Carolina

Magnolia, Brookgreen, Hampton... Les antigues plantacions d'arròs de Carolina del Sud on els esclaus africans es deixaven la pell en benefici d'uns quants senyors ara són immensos jardins florals i passejos farcits d'escultures.
Aquí i allà, però, el testimoni d'alguna cabana reconstruïda, l'imatge decadent de la casa principal i, sobretot, els esfereïdors manglars on la natura es desborda: troncs on s'intueixen els caimans, ocells d'aigua i arbres i més arbres.

North Carolina: Les Outer Banks

Al nord de l'estat, una filera d'illes paral.lela a la costa.
A una banda, la barreja d'aigua salada i dolça del Pamlico Sound i la riquesa natural dels seus paratges; a l'altra, l'Atlàntic.
A nosaltres, les dunes de sorra de Roanoke, Hatteras i Ocracoke islands ens van rebre plujoses, envoltades de boira i poblades d'extraordinaris ocells aquàtics.
Els antics fars afegeixen misteri a aquesta terra marinera de vaixells enfonsats on els germans Wright, aventurers intrèpids, van aconseguir aixecar el vol per primer cop amb un avió a motor. D'aquí el lema de North Carolina: First in flight.
Fixeu-vos en les fotos fosques: les llumetes són els ulls dels cèrvols que ens trobàvem passejant pels boscos!

Wilmington, NC

Aquesta és la ciutat on vivim. El "downtown", el barri antic, amb el riu Cape Fear al fons, és un bon lloc per fer una passejada tranquil.la durant el dia i per venir a prendre uns vinets cap al tard. Ben aprop, el barri dels instituts amb les seves casetes de fusta de colors (fixeu-vos en New Hanover, el cole de l'Andreu, i Williston, el de l'Adrià). Un petonet.

Philadelphia

Darrera parada camí de North Carolina.
A Philadelphia -Phillies per als amics- es donen la mà els records de la història patriòtica americana escampats pels racons de les sales on es va signar la declaració d'independència amb la modernitat dels seus gratacels impressionants.
I un record per a Rocky, entrenant a les escales del museu.

New Hampshire i Vermont: La màgia del bosc

Els arbres, els rius, els llacs, el cel... Les passejades pels boscos de Nova Anglaterra no volen paraules ni músiques. Només la remor del vent i l'aigua.

Una estada llampec a Boston

Són només quatre fotos i totes del Boston històric, amb les tombes dels que es consideren els "primers americans" que van decidir deixar de ser una colònia i independitzar-se del vell continent. Una ciutat agradable, fresca, alegre i culta.
Petonets a tots!

Un dia a Cape Cod

Ver todas

Consigue el tuyo

Cansats del brogit de Nova York vam anar a cercar la pau a Nova Anglaterra. La primera parada va ser a Cape Cod, on la família Kennedy i molts bostonians van a passar les vacances.
Massachusetts, i concretament Cape Cod, es un lloc emblemàtic en la història dels Estats Units. Sembla ser que va ser a les seves platges on va arribar el Mayflower carregat de peregrins anglesos.
Com veieu, l'Andreu i l'Adrià van aprofitar per fer la primera remullada a l'Atlàntic.

Fotografies de Nova York

Si cliqueu damunt de les presentacions, les fotos es poden veure més grans. Esperem que us agradin!

Arribada a Nova York

El dia 28 de juliol a les set de la tarda vam arribar al JFK, l'aeroport de Nova York. Per a nosaltres era la una de la matinada. Un funcionari de la policia -negre i amb panxa- es mirava els nostres visats remugant amb desgana i aclarint-nos que aquella paperassa no se la miraria mai ningú (tenint en compte la cua i que havíem hagut d'anar expressament a Madrid, això ens va fer molta gràcia...) Però no ens podem queixar: No ens va posar cap problema i vam trobar totes les maletes que havíem facturat! Un parell d'hores més tard ja érem a l'hotel, al barri de Queens.
És difícil trobar adjectius que descriguin la ciutat de Nova York, tots són discutibles i incomplets: difícil, esbojarrada, sorollosa, estressant, divertida i, sobretot, bruta, terriblement bruta. La calor humida s'enganxa al cos i sembla atraure tota la brutícia de l'entorn.

I així, el primer dia vam anar al zoo del Bronx. Va ser tota una experiència veure i sentir no tant els animals, que són com a tot arreu, sinó els habitants de la ciutat que hi passejaven: Famílies de blancs, negres, alguns jueus i una immensa majoria d'hispans comentaven les gràcies dels micos i dels pocs animals que gosaven treure el nas de les seves coves (amb aquella calor i aquell soroll!) Va ser el nostre primer contacte amb l'spanglish en totes les seves versions, així com amb els pentinats increíbles dels afroamericans i la vestimenta i les barbes dels jueus. I, per suposat, amb el fast food!

Missatge de benvinguda

Hola a tothom!
Aquí em teniu, descobrint un món nou...
No, ara no em referia al continent americà, que també, sinó al món dels blogs i de la xarxa...
A veure si entre tots m'ajudeu una mica i us animeu a participar! Petonets...

Ens veieu, envoltats de turistes a Times Square? No es pot caminar sense trepitjar algú...